Doncs si, encara estic viva, i com sempre amb el blog abandonat.

Dir que si teniu la oportunitat de fer un erasmus, FEU-LO, independentment del destí, de si vas sol o no, s'ha de fer. És la millor experiència que es pot tenir en la vida. Coneixes gent de mil llocs, fas noves amistats, t'obres de ment, i te n'adones de veritat a qui li importes i a qui no. Cosa que al tornar s'agraeix.

També et sents estrany, que potser els que creus que eren els teus amics, ja no ho són, o per les circumstàncies te n'adones que ja no ho són més. Potser perquè ells han canviat, potser perquè tu has canviat, o potser perquè tot junt ho veus des d'un altre angle.

Veus món, viatges tot el que no et pots imaginar, i coneixes gent que en 5 mesos (en el meu cas) es torna la teva família. Són aquells que el primer dia estaven igual de perduts que tu, i que poc a poc, ajudant-vos uns als altres, fent dinars i sopars, sortint de festa, compartint hores d'autobús, tot junt, es converteixen en la teva nova família. I tornes a casa, i ells no hi són, i els trobes a faltar, i cada cop que hi penses et sent la persona més estranya del món. Això no vol dir que l'amistat s'hagi d'acabar. Avui en dia agafar un avió no costa gents (o costa poc si t'atreveixes a viatjar amb Ryanair) i ens unes dos hores pots tornar a estar amb la teva família d'Erasmus.

Una cosa que has d'internar no fer és ajuntar-te amb gent que parla el mateix idioma que tu, una cosa inevitable perquè resulta molt més fàcil comunicar-te amb ells, però necessària si vols aprendre la llengua del teu pais destí. 

Acabaràs menjant pasta i arròs segur, sigui on sigui que vagis (una probabilitat més alta si vas a Itàlia), investigaràs cuinant, i algun que un altre plat segur que se't crema. 

Està clar que també viuràs mals moments, que al principi es dur adaptar-se perquè trobes a faltar la teva gent. Però has de tenir clar que quan tornis la teva gent continuarà estant amb tu, si tot va bé, i has d'aprendre a gaudir de cada moment amb la gent d'allí, perquè veure'ls serà molt més difícil, i en les mateixes condicions... Mai més tornarà a passar. I que si vols celebrar el teu aniversari a l'"estranger"? Doncs res, perquè per un cop a la vida no passa res. En un futur ho agrairàs, i per una vegada recordaràs un aniversari perquè no ho has celebrat igual que sempre, ni amb la mateixa gent, ni al mateix lloc.

Dit això, només queda gaudir de tot. Per qualsevol dubte missatge!

XXX